Alma és una jove de 20 anys que treballa en una granja de pollastres a l’interior de Castelló. El seu avi és la persona que més li importa en aquest món però este va deixar de parlar fa anys.
Alma ho té clar. L’única cosa que pot retornar-li la parla al seu avi és recuperar l’olivera que va vendre la família contra la seua voluntat fa 12 anys. Per a aconseguir-ho, Alma s’embarca en un viatge al costat del seu oncle, que està arruïnat per la crisi, el seu company de treball, uns amics i la resta del poble.
L’espoli d’oliveres, està molt lligat a l’especulació urbanística. Entre l’any 2000 i 2006, va arribar al seu punt màxim al Maestrat. Durant eixe període, es van arrencar entre 2.000 i 3.000 oliveres de centenars o milers d’anys. Malgrat les dificultats existents per seguir el rastre de cada exemplar fins al seu destí, se sap que molts d’ells van viatjar fins a urbanitzacions, jardins privats, rotondes, camps de golf… D’altres van morir a la nova ubicació, arran del trauma que suposa l’extracció.
Molta gent oportunista va veure una ocasió per fer un negoci altament rendible: malgrat que tots els arbres tenien un valor patrimonial indiscutible, només es protegien els exemplars expressament declarats. El mercadeig amb arbres monumentals va moure grans sumes de diners durant els anys de bonança, tot i que la part que percebia l’agricultor acostumava a ser irrisòria en relació amb el cost final de l’arbre.