El passat diumenge 1, els carrers i places de Vila-real es van omplir de llibretes obertes, llapis, aquarel·les i mirades atentes. Una nova trobada d’Urban Sketchers Castelló va convertir l’espai públic en un lloc compartit. No es tracta només de dibuixar edificis o racons bonics, sinó de tornar a habitar la ciutat des d’una altra perspectiva: lenta, col·lectiva i conscient.
Des del matí, diverses persones es repartien per les proximitats del Casal Popular i els carrers del centre, per llocs de pas que ningú es para a observar. Sense presses, sense filtres ni pantalles. Només mans, paper i paisatges. Cadascú amb el seu estil, amb el seu ritme, però compartint espai, conversa i experiències.
L’art com a acte quotidià i col·lectiu
En una societat que tendeix a convertir-ho tot en producte, també l’art ha sigut progressivament mercantilitzat. Tot passa pel pagament: exposicions amb entrada, tallers tècnics, concursos, rànquings, likes, competició constant. Produir per agradar, per vendre, per destacar.
La trobada d’Urban Sketchers va demostrar que hi ha una altra manera de crear: dibuixar per plaer, per observar, per aprendre juntes. Sense jurats ni premis. Sense jerarquies. Sense necessitat de rendiment. I si el dibuix no s’acaba a temps per a la foto final, tampoc passa res.
Ací, l’art no és una mercaderia, sinó una eina per relacionar-nos amb l’entorn i entre nosaltres. Una forma de resistència tranquil·la davant d’un sistema que ens vol accelerats, productius i aïllats.
“L’Urban Sketching transforma els carrers de Vila-real en espais col·lectius i creatius.”
Recuperar l’espai públic
Dibuixar al carrer també és un gest polític. En un context on les places es privatitzen, els centres es transformen en terrasses que ocupen tot l’espai i els espais comuns es veuen subordinats al consum, ocupar-los amb activitats gratuïtes, obertes i autogestionades és una manera de reapropiar-nos-els.
Durant unes hores, bancs, voreres i racons van deixar de ser simples llocs de pas per convertir-se en punts de trobada. El carrer va tornar a ser un espai per quedar-se, no només per circular.
Aquesta ocupació simbòlica, pacífica i creativa qüestiona el model de ciutat-espectacle que s’imposa arreu: ciutats pensades per al turisme, per al negoci, per a l’explotació econòmica, però no per a la vida quotidiana de qui les habita.
Compartir sense competir
Un dels aspectes més valuosos de la jornada va ser l’ambient de suport mutu. Es compartien materials, consells, colors i converses. No hi havia comparacions ni pressió per “fer-ho millor”. Cada dibuix era vàlid perquè era sincer. Cada mirada aporta una manera diferent d’entendre el mateix espai, i això precisament és el que fa que moviments com Urban Sketchers siguen tant necessàris.
Aquesta lògica col·lectiva contrasta frontalment amb el discurs dominant, que ens impulsa a competir constantment: en el treball, en les xarxes, en la creativitat. Ací, en canvi, es practica una cultura del compartir.
Continuem omplint els carrers de vida
Des del Casal Popular de Vila-real, com hem comentat en alguns dels nostres projectes més recents, celebrem i defensem iniciatives com aquesta, que construeixen comunitat i espais on la creativitat no està subordinada al benefici econòmic, sinó al benestar col·lectiu.
Creiem que la cultura popular, l’art al carrer i les pràctiques autogestionades són fonamentals per construir una ciutat més habitable. La trobada d’Urban Sketchers no va ser només una activitat d’oci, va ser una mostra del tipus de ciutat que volem: oberta, diversa, cooperativa i crítica.
Una ciutat on els carrers no siguen només espais de consum, sinó llocs de trobada. On l’art no siga un luxe, sinó un dret. On la creativitat no siga competició, sinó comunitat.
Des del Casal Popular de Vila-real hem preparat un recorregut que proposa una passejada col·lectiva per diferents punts del municipi, combinant patrimoni, memòria i vida quotidiana.
Agafa paper, llapis i surt al carrer! Passa a l’acció!
