1. Les ombres darrere dels fitxatges
El Villarreal CF ha presentat amb orgull la cessió de Manor Solomon, internacional israelià, procedent del Tottenham Hotspur. El que podria semblar una operació esportiva normal, és en realitat un símptoma més de com el futbol modern ha esdevingut un negoci sense cap mena de valor ètic. Manor no va tindre cap mirament de compartir a les seues xarxes socials el seu posicionament prosionista sobre el genocidi perpetrat per Israel a Palestina i es veu que en un moment on el genocidi aplega a xifres d’assassinats i ferits extremadament alarmants, el Villarreal premia aquest tipus de pensament.
2. Israel i la militarització normalitzada
El problema no és l’origen d’aquest jugador, és el sionisme interioritzat i normalitzat. Israel és un (fals) estat amb servei militar obligatori de fins a tres anys, fet que normalitza la militarització de la societat que junt altres de les seues pràctiques encara es du més a l’extrem. Des de la infància, s’inculca un odi sistemàtic contra tot el que és palestí, amb un discurs bèl·lic constant que s’ha convertit en part del teixit cultural que blanqueja constantment l’apartheid i l’actual punt àlgid d’un genocidi que fa dècades que ocorre. En aquest context, l’opinió pública d’esportistes internacionals com Manor no són casuals ni poden deslligar-se d’una maquinària estatal que es nodreix de la propaganda i de la violència contra el poble palestí.
Fitxar un jugador amb aquest pensament en aquest moment no és innocu. És un gest que, volgudament o no, ajuda a normalitzar i blanquejar la imatge d’un estat acusat per múltiples organismes internacionals de crims de guerra. El Villarreal CF esdevé, així, un instrument més d’aquest sistema on el negoci del futbol esdevé un espectacle global utilitzat per a distreure, i legitimar injustícies.
3. Quins valors representa el Villarreal CF?
L’inici de la temporada també començava amb un comunicat vergonyós per part del Villarreal CF. El fitxatge de Thomas Partey, jugador amb processos judicials oberts per violació i abús sexual, representa un altre punt fosc en la política esportiva del Villarreal CF. Aposta per un futbolista envoltat de greus acusacions, i això evidència fins a quin punt la direcció del club està disposada a sacrificar qualsevol valor ètic en nom del rendiment esportiu i econòmic. No és només una mala decisió puntual, és la mostra palpable d’un sistema que converteix la violència masclista en un detall prescindible quan l’objectiu final és guanyar i vendre més.
“El Villarreal CF és un instrument d’un futbol que prioritza els beneficis econòmics per damunt dels valors ètics.”
Són casos concrets que ajuden a exemplificar com funciona el futbol modern: els clubs són empreses; els jugadors, mercaderia; els aficionats, consumidors. Els valors que abans donaven sentit a l’esport —solidaritat, respecte, comunitat— són ara peces de màrqueting buides. L’objectiu únic és generar beneficis, encara que això implique sacrificar principis ètics fonamentals.
4. Crida a l’afició
És imprescindible que l’afició es posicione al respecte. No podem continuar sent espectadors passius d’un espectacle que serveix per a legitimar la violència. Hem de qüestionar-nos: quin tipus de futbol volem? Quin paper juguem com a consumidors i aficionats? Fins on estem disposats a legitimar aquestes accions? Encara pagarem un pase de temporada per continuar alimentant aquesta maquinària? Anirem als partits com si res?
1 comentari