Podríem dir que la mercantilització és el procés d’integrar en el mercat activitats o relacions que no ho estaven prèviament, o que passen a estar sotmeses d’una manera més directa al mercat. El capitalisme necessita obtindre fins a l’última gota de benefici possible de qualsevol activitat humana. No només exploten la teua força de treball a canvi d’un salari sinó que també busquen traure el major rendiment del teu salari. Això ho aconsegueixen mercantilitzant totes les àrees de la nostra vida, també el nostre temps lliure.
Diem que el capitalisme com a sistema econòmic global es troba en crisi en l’actualitat, ja que cada vegada troba més dificultat en obtenir benefici. Tot aspecte de la teua vida es busca convertir en negoci rentable: els teus estalvis, els teus mitjans de subsistència com el menjar i la vivenda, els serveis necessaris per a totes com la sanitat i l’educació, i, com ja hem dit, l’ús del teu temps lliure.
Ens trobem aleshores en un panorama en el qual estem sotmesos al poder d’un mercat globalitzat que converteix tot en beneficis econòmics privats. Com afecta açò a l’entreteniment i l’oci en específic?
L’oci com a mercaderia
Les activitats col·lectives també es veuen sotmeses al procés de mercantilització. Els espais públics, com puguen ser els parcs, ja no estan pensats ni construïts per a les reunions amb un grup gran de gent que busca passar-s’ho bé. Els requeriments burocràtics elevats per a fer esdeveniments en carrers i places no ajuden a l’aplec de la classe treballadora en la via pública.
Les prohibicions de posar música als carrers i la mancança de llocs agradables on poder seure amb els amics i prendre’s qualsevol cosa, a més de les traves burocràtiques per poder dur a terme esdeveniments populars, porta a que la classe obrera haja de passar pel filtre del mercat si vol trobar entreteniment: asseure’s a consumir en bars i restaurants, acudir al cinema, o anar a festivals cada vegada més cars…
“Les activitats col·lectives també es veuen sotmeses al procés de mercantilització“
Les conseqüències de tot açò són evidents. La classe treballadora de qualsevol edat té cada vegada menys possibilitats de participar en activitats culturals, d’accedir a llocs compartits de creació col·lectiva, o espais on compartir experiències, etc. Això porta a que les activitats assequibles s’acaben limitant a grups reduïts de gent, com grups d’amics, penyes, grups per internet… Esta mancança contribueix inevitablement a la fragmentació de la classe treballadora, dificultant el desenvolupament d’iniciatives populars.
En definitiva, hem normalitzat les dinàmiques de mercantilització sense cap oposició real. En un moment en el qual l’oci és també un negoci i juntar-se amb amics implica consumir, nosaltres com a Casal tenim alguna cosa a dir.
La proposta del Casal Popular de Vila-real
Quin és el paper del Casal Popular en esta conjuntura? Quan és necessari passar per la pedra i rascar-se la butxaca per tal de trobar alguna mena de comboi amb altres persones, des del Casal Popular de Vila-real hi proposem una alternativa.
El Casal Popular de Vila-real és un espai d’animació sociocultural, a més d’un espai de politització col·lectiva. Som un espai polític en la mesura que adoptem un discurs i una forma de treballar que va en direcció oposada al sistema que tractem de superar, és a dir, al capitalisme. No sols fem activitats assequibles per a tothom que vulga participar-hi, sino que treballem per a organitzar-nos col·lectivament com a classe. En este sentit, portem ja més de tretze anys sent un lloc de reunió per a multitud de projectes i activitats culturals i polítiques organitzats des de i per a la classe treballadora.
Què fem al casal? Durant este temps hem acollit xerrades de diversos col·lectius, tallers d’autodefensa, tallers artístics, activitats durant les FAV i tasques de solidaritat durant la DANA, entre altres. En l’actualitat els principals grups de treball dins del Casal són la biblioteca Teresa Claramunt i el seu grup d’escriptura Ploma Rebel, l’associació de jocs de taula El Dau Trucat, el Cinefòrum, i un grup de senderisme que anomenem A la marxeta. Cada any van apareixent noves iniciatives, obertes a la participació de tothom.
L’existència del Casal com a lloc de reunió per al poble és més necessària que mai en un món completament mercantilitzat. Tant per a donar una alternativa d’oci accesible a la gent com per a donar un altaveu a totes les veus que s’oposen a la pròpia mercantilització de l’entreteniment i la cultura. Necessitem més que mai la teua participació al Casal!
Conclusió
Per acabar, hem de remarcar que el lliure accés i participació en totes les iniciatives i activitats que es duen a terme al Casal Popular de Vila-real és possible gràcies a l’esforç i treball de tota aquella persona que posa del seu temps i també els seus diners (en forma de quota mensual). Aquesta és l’única manera de treballar que ens permet tindre independència de les institucions del sistema, d’autogestionar els nostres projectes i de fugir de les dinàmiques de mercat.
En el futur volem aprofundir en la politització del Casal amb xerrades, volem seguir sent un espai que promoga la mobilització de la classe treballadora, volem ser el centre de reunió en el qual tota organització vulga vindre a portar les seues iniciatives. Per tots aquestos motius, no ho dubtes més, convertix el Casal Popular de Vila-real en el teu lloc d’encontre. Davant la mercantilització, quan tot és privat menys la ràbia, participa amb nosaltres, fes-te sòcia i passa a l’acció!
