Els farolets de carabassa amb cares terrorífiques, els esquelets, els dràcules, els gats negres, els zombis… la simbologia de la festa estatunidenca de referència ja fa temps que col·lapsa el dia de tot-sants catòlic a l’Europa aliada. Una americanada més per a uns, i una nit de festa temàtica on disfressar-se i passar-ho bé, per a altres. En qualsevol cas, si de fer homenatge a la por és del que es tracta, cal evidenciar quin son els vertaders monstres de la societat capitalista i com fer-los front. A continuació fem una guia amb les principals bestioles que et pots trobar per tal d’anar alerta i poder defensar-te.
Pòltergeist: l’espectre de la vivenda.
No el pots veure, solament fer-li transferències bancàries que et lleven la meitat del salari en concepte “lloguer”. La socialdemocràcia et vendrà falsos remeis com transferir diners públics a mans privades de rendistes i especuladors, un regal de 250€ que no és més que un pedaç ineficaç com la falsa promesa de regular el preu del lloguer.
Com evitar que això acabe repercutint en l’augment del preu (en A o en B) no ens ho diran. Si realment vols fer fora al pòltergeist has de tallar les vies de comunicació en ells, siga en format vaga de lloguers o simplement prenent el que és nostre. Nosaltres construïm els habitatges, nosaltres establim que la propietat és nostra i el preu és zero.
Gòlem: el gegant de la Guerra.
Casualitat o no, monstre de fang de la mitologia jueva. Va ser creat pel mag d’Occident després de la Segona Guerra Mundial amb l’aigua del riu jordà i el Mediterrani i el terra de Gaza i Cisjordània. S’alimenta del poble palestí i ara també del libanés. Diu el seu creador que està fora de control, però continua donant-li suport polític i armamentístic. Pareix invencible per la seua mida, però és dèbil quan se l’aïlla i se l’ataca conjuntament pressionant a peu de carrer en les mobilitzacions massives arreu del món. Això sí, aquest atac combinat no pot ser amb proclames abstractes sinó que ha de ser atacant la més petita col·laboració per part de governs, empreses i institucions locals.
Vampirs: els xuplasangs de la classe treballadora.
Capitanejats pel Compte Roig, detecten l’olor dels diners a la teua cartera i l’escuraran per complet si t’atreveixes a entrar als seus dominis a fer la compra. No es sacien mai i cada volta pugen més i més els preus per tal d’estar tranquils, encara que això implique que la resta de mortals no puguen comprar en condicions, sense por. Encara que a voltes justifiquen la pujada de preus per els impostos del govern, és sols una estratègia per a aprofitar la confusió i pujar uns quants euros més del preu base i augmentar els seus beneficis. Però en el fons aquests impostos els acaben retornant en ajudes i subvencions terrorífiques que també ixen del nostre salari. No se sap molt bé per què, però s’ha comprovat que tenen un especial pànic quan et veuen entrar als supermercats amb bosses grans i abrics amples.
Chupacabras: Xuclarà el valencià fins deixar-lo en els òssos.
També conegut com a Carlos Malsón. Inicialment, obertament contrari a qualsevol agent que fomente l’ús social del valencià. Últimament, ha desenvolupat un atac especial que consisteix a repartir títols de C1 de valencià a tort i a dret. Sorprenentment, un atac especialment estratègic que provocarà que s’hagen de pujar els criteris d’avaluació a secundària i batxillerat i per extensió un augment del rebuig a la llengua per part dels més joves, les seues víctimes predilectes.
Yeti: l’abominable home blanc.
No, no viu a l’Himàlaia, viu a occident. Com bé se sap té un odi irracional als forans, sobretot si no tenen el seu pelatge blanc, malgrat que a voltes siga més aviat bru. Per això, construirà tanques amb espines per impedir que entre al seu territori fins i tot farà ús d’armes de foc per tal d’evitar-ho. Si pel que siga ja han aconseguit entrar, amb ajuda dels altaveus més mediàtics distribuirà gran quantitat de bulos i notícies falses que faran que en moltes ocasions desitges eixir.
Els morts al Mediterrani sumen més de 1500 en el primer semestre de 2024.
L’home llop: pel dia veí, per la nit policia.
En el seu estat natural el pots trobar a l’ascensor com qualsevol veí, passejant al gos o entrenant al gimnàs, però és ficar-se la placa i es transforma en llop. Aleshores rastreja la militància, s’infiltra a moviments socials, et multa, desnona famílies, reprimeix manifestacions i un llarg etcètera. Des de fa uns anys s’ha registrat l’existència d’una mutació d’aquests anomenat Desokupa, la qual pot ser més violenta. Aquests dies s’ha observat un moviment de replegament en aquestes criatures després de les mobilitzacions per l’habitatge, però, no obstant això, l’única ferramenta provadament eficaç és la militància a sindicats de habitatge o similars.
Al primer trimestre de 2024, segons la PAH, han augmentat un 12% els desnonaments respecte al mateix període de l’any anterior.
Zombis: un exèrcit reaccionari contra les dones i el col•lectiu LGTBI.
Hores i hores de contingut reaccionari en vídeos a internet han generat en aquestes criatures un virus cerebral que ha provocat una rentada de ment total. Carregats d’odi i masculinitat fràgil tenen dues funcions principals: expandir el virus en altres homes i generar violència de gènere LGBTI-fòbia. És un virus realment resistent a mobilitzacions i a les formes d’organització col·lectiva que fins ara li han tractat de fer front, i per això cal continuar desenvolupant noves estratègies i formes organitzatives per tal de combatre’l.
ESMOLEM LES EINES I ANEM A PER ELLS!
Com hem vist, els monstres del capitalisme terminal poden ser molt temibles i poden fer molta por, però aquesta, no pot ser una por que ens paralitze sinó que ens encoratge a continuar combatent-los. Pujada de preus, habitatges inaccessibles, auge reaccionari, violència de gènere i racisme. Poden paréixer lluites paral·leles, però en el fons formen part d’una mateixa lluita contra diferents expressions del capitalisme.
Lluny de lectures economicistes i obreristes que consideren que hi ha monstres de primera i monstres de segona, una lectura més acurada ens permet veure que o bé són atacs a drets polítics com en el cas de la pujada de preus i l’accés a l’habitatge o bé són pura ideologia burgesa que aprofundeix en la divisió de classe com l’auge de discursos reaccionari, i la violència de gènere o el racisme.
Durant anys està parcialització de les lluites pròpies de la classe treballadora ha derivat que en alguns casos caiguen en la trampa de l’interclassisme, arrencant el seu component essencial i al llarg de diverses generacions creant subjectivitats diverses al si de la classe que no es reconeixen entre elles dins d’una mateixa col·lectivitat, el proletariat.
En aquest punt, la clau no estaria a fer una crida abstracta a la unitat d’aquestes lluites, on es colen discursos reaccionaris obreristes, socialdemòcrates o interclassistes. La clau està en la unitat, sí, però la unitat de classe. I per això, és imprescindible que assumim la tasca de desemmascarar davant les companyes de lluita a qui ens proposen solucions fàcils des d’un parlament o des d’un vídeo a internet. Tan perillosos són els monstres com els falsos remeis que no solucionen el problema.
Bonus Track: La Parca de la DANA amb la dalla del capital com a arma.
Anàvem a publicar l’article, però no podem fer-ho sense escriure unes línies sobre la recent catàstrofe a les comarques del Túria i de l’interior. En primer lloc, traslladar el nostre condol i força a totes les afectades. Les catàstrofes naturals agreujades pel canvi climàtic són cada volta més violentes i difícils de predir. No obstant això, són moltes dècades que s’ha alertat del problema i criminalitzant a qui ho denuncia.
En el cas concret d’aquests dies, els Mazón, els Sánchez, els Roig, i tot el conglomerat de polítics professionals i empresaris que, quan ja se sabia que anava a ser una DANA dura, no han paralitzat l’activitat laboral posant en risc a milers de treballadores. Les catàstrofes naturals provocades per l’acció humana en l’etapa de desenvolupament capitalista seguiran ocorrent. Ara bé, si estes catàstrofes són la Parca, l’espectre de la mort, el capital és la dalla, que sega les vides per tal d’aprofitar al màxim unes quantes hores més el circuit d’acumulació de capital a les portes d’una catàstrofe natural o enmig d’esta.