Fa un any que periòdics com la Directa o El Salto feien públiques les infiltracions policials, res nou al llarg de la història dels moviments socials, però que cada vegada ens toca de més a prop.
Les infiltracions policials es van donar en moviments per l’habitatge, col·lectius anarquistes i en l’Esquerra Independentista (1). Amb tot, cal preguntar-se quin interés té l’estat a infiltrar-se en col·lectius que aparentment són tan minoritaris socialment. Quina necessitat hi ha en fer un desplegament tan desproporcionat davant col·lectius que no poden fer trontollar mínimament les estructures de l’estat?
Açò passa perquè l’estat, amb el “govern més progressista de la història” al comandament, fa una lectura molt més acurada de la realitat social que la que fem des dels moviments socials. En un moment de crisi constant, de malestar generalitzat, on el contrast entre les classes queda cada vegada més accentuat per la pèrdua creixent de drets, control i poder que tenim la classe treballadora sobre les nostres vides, estos col·lectius són exemples del trencament del pacte social. Açò, molt probablement, saben que du com a conseqüència un augment de la conflictivitat.
Tàctica desesperada per mantindre l’estat de domini actual
Estes infiltracions policials, així com l’auge del feixisme i altres discursos reaccionaris responen a una tàctica desesperada per mantindre l’estat de domini actual, no s’infiltren en col·lectius mirant la seua potencialitat actual, sinó que s’infiltren en els col·lectius políticament organitzats per poder controlar-los i desactivar-los en el moment que la conflictivitat vaja a més, ja siga mitjançant la discòrdia, la desarticulació de xarxes de solidaritat, la confrontació amb les militants més actives, el boicot directe i indirecte de les accions que es puguen donar a terme o amb violència psicològica derivada d’estes infiltracions (2).
El passat 28 de febrer al Casal Popular de Vila-real en un acte conjunt amb la Directa vam poder desgranar pas a pas les infiltracions de Marc Hernández Pons, Dani Hernández Pons, Ramon Martínez Hernández, Maria Perelló Amengual, tots ells membres de la mateixa promoció del Cos Nacional de Policia infiltrats en el que pareix una operació coordinada per recavar informació durant anys als distints espais on deien ser militants.
Auge reaccionari de l’estat
Les infiltracions polícials no són casos aïllats ni és una tècnica nova, sinó que ara s’emmarquen dins d’un moment d’auge reaccionari de l’estat, normalitzant cada vegada més una situació de control, vigilància i despossessió, així com fent ús de tècniques repugnants com pot ser falsejar relacions amb distintes militants durant anys. No sols el Ministeri de l’Interior a través de la policia reprimeix la dissidència, sinó que també ajuntaments de diferent color polític donen el vistiplau a desnonaments per part de la policia, permeten que missatges feixistes estiguen anys i anys a les parets de les ciutats fins que no són eliminats per part de la militància antifeixista, prohibeixen fer activitats en places com passa a Castelló o burocratitzen l’ús de l’espai públic fins al punt de fer-lo inaccessible sense passar pels seus filtres com ens passa a Vila-real, tot açò també forma part d’este auge reaccionari com comentàvem a l’anterior article.
El cas més greu on hem pogut vore esta complicitat institucional amb els agents feixistes de carrer va ser el passat 2 de març a La Cosa Nostra durant les festes de la Magdalena, on un grup d’entre 20 i 30 feixistes organitzats i armats va atacar de forma deliberada la gent que es trobava gaudint al voltant d’este espai provocant diversos ferits, entre ells el de més gravetat que va haver de ser ingressat a l’UCI (3). Les relacions es veuen clares des del moment en què la policia local va intentar per tots els mitjans parar les activitats al carrer des de bon matí, vigilant i monitoritzant durant tot el dia l’espai i voltants, excepte en el moment que un grupuscle gran arremet contra la gent amb armes visibles com són pals i bats sense que els hi sobte i sense que ningú els perseguisca pel mateix carrer pel qual va arribar la policia.
Assenyalem com a responsable polític d’este fet al regidor de Seguretat Ciutadana de l’Ajuntament de Castelló, Antonio Ortolá de VOX, qui manté una estreta relació amb la grada d’animació d’extrema dreta Frente Orellut i amb un dels agressors que distints testimonis situen als llocs dels fets (4).
Revertim la situació
Per tal de revertir estes dinàmiques sols hi ha una opció que és fer tot allò que persegueixen. No deixar que la por domine les nostres vides, augmentar la conflictivitat, tornar a polititzar els espais, dotar-nos de ferramentes per a estendre cada volta a més gent la flama de la protesta, en definitiva, anar guanyant cada volta més cotes de control obrer en la nostra societat. Sols hi ha dues opcions: o el poder burgés d’empresaris, polítics professionals i moviments reaccionaris, o el poder obrer dels Casals, sindicats i moviments socials organitzats de manera independent.
Informem-nos, organitzem-nos i plantem-los cara!
Cridem a la solidaritat amb les agredides este dissabte a les 17 h a la plaça l’Ereta.
