L’any 1902 es publicava l’obra “El suport mutu: un factor d’evolució” de Piotr Kropotkin. En aquest assaig Kropotkin analitza com, front la propaganda liberal que propugnaven una història de la humanitat mediada pel darwinisme social, es contraposava una realitat ben diferent on des dels animals fins a les primeres societats, les formes col·lectives d’organització social van ser la clau de la supervivència en moments crítics.
Un episodi crític: la DANA
Ha hagut d’esdevindre un d’aquests episodis crítics en forma de DANA per fer palesa, una volta més, aquesta teorització d’uns dels pares de l’anarcocomunisme. Lluny queden els gurus de l’individualisme que inunden les xarxes socials, quan el poble s’ofega i cal alçar-se a les 5 del matí per a participar de les brigades de neteja i no per a fer burpiees. No cap la lógica productivista individual de ficar-te a estudiar un curs de Trading després del curro, quan s’ha de carregar un camió de les recollides de menjar i material per a les afectades de la DANA.
Reflexions per extreure lliçons
Però anem a pams. Si volem extreure les lliçons principals d’aquesta ruptura en la lógica individualista que s’han donat front a les conseqüències de la DANA cal que fem algunes consideracions. En primer lloc és necessari posar contra les cordes les lectures que naturalitzen la DANA com si es tractara d’un fenomen meteorològic normal, imprevisible sense capacitat de gestió previa, ni gens influenciat pel sistema capitalista que en el seu mode de producció ens aboca a una crisi ecològica incompatible amb la mateixa vida. També aquelles lectures de la política profesional que pretenen pasar-se la pilota dels morts, amb grans paraules des de l’atril de les Corts i del Congrés.
L’impacte del capitalisme en el territori
Ja des de la bombolla immobiliària es coneixia que s’estaven construint vivendes en zones potencialment inundables, amb estudis sòlids de la Universitat de València. Però el cicle del capital havia de seguir endavant, i ni els els governs de la dreta ni el govern del Botànic, els partits del qual ara criden tant, van fer res per a revertir esta trampa mortal. I posteriorment a la DANA, baix la batalla política per les competències s’amaga una incapacitat de l’Estat (tant fa a quin nivell) de gestionar una crisi com aquesta per molts militars que tinga al seu abast.
El paper de l’organització popular
I aleshores arribem els voluntaris a demostrar que no ens calia cap document atorgant-los la competència per a retirar el fang, per a preparar recollides de material o per a fer menjadors populars. També per a dir-los a empresaris oportunistes de torn que no anaven a netejar els seus centres comercials mentre hi havia gent que no podia dormir a sa casa. En total milers i milers d’hores de treball conscient imprescindible i que va molt més enllà de la solidaritat o la caritat sinó que marca un precedent d’organització popular que obri una finestra de possibilitat a un avanç en la lluita de classe.
Exemples d’organització col·lectiva
I són aquestos referents els que més han demostrat que l’organització, les estructures que ja havien creades i controlades per la classe treballadora abans de la DANA han sigut claus a l’hora de poder organitzar de forma més eficient tot aquest allau de solidaritat, un exemple clar són les companyes del Parc Alcosa que han deixat clar que de la precarietat viscuda dia a dia al barri ha sigut clau en la seua lluita durant més de 30 anys, i que ara tenen una experiència i una capacitat enorme per fer front a aquesta situació.
A Vila-real també hem vist com l’organització prèvia era clau, com el primer dia el nostre espai es va plenar de solidaritat que en poc temps va saber aplegar a un bon grapat de punts gràcies a la coordinació amb agents com l’Aurora, CGT, Suport mutu Dana i els Casals Populars de la contornà, fent del casal un punt logistic central a La Plana. I tota aquesta coordinació continua i creix, perquè el problema continua encara que a la televisió ens venguen que ja tot és normal, que els carrers estan nets i que tot està preparat per a que les grans empreses puguen tornar a obrir i seguir acumulant beneficis, molts d’ells en augment gràcies a aquesta solidaritat, que curiosament lis ha vingut de perles en altres punts de venta.
Una crida a trencar amb la normalitat
És tasca de totes fer que aquesta finestra s’obriga de par en par trencant en la lògica de la “tornada a la normalitat”. Quina normalitat? La normalitat de la política burgesa que va construir vivendes en zones inundables? La normalitat que permetia a milers de treballadors estar al seu lloc de treball enmig la riuada? La normalitat de centenars de persones que sense cap riuà ja no tenien res que menjar? La normalitat de no conèixer ni al teu veí si no és perquè junts acabeu de salvar sis vides?
No volem eixa normalitat, i estem en l’obligació de fer que no decaiguen els punts de recollida de material i les diferents expressions solidàries amb les afectades amb la DANA. Però no només això, la finestra s’obrirà en tant que estes experiències i estructures que hem generat en la crisi es consoliden i amplien en la seua normalitat, la nostra barbàrie a organitzar. Perquè aquest problema que ara veiem aguditzat, és estructural, i si no fem res per canviar-ho, en uns anys tornarà a pasar.
Consolidar les estructures d’organització
No anem a permetre que polítics, empreses, administracions i gestors professionals de la misèria ens diuen que ja no fem falta, que ja s’encargaran ells. No anem a esperar instruccions, perque no volem seguir el seu full de ruta per tornar a una normalitat que no se sosté.
Les veïnes de València necessitaran d’aquestes estructures que estem creant entre totes, i no únicament per poder aconseguir un plat de menjar calent, sinó per guanyar tota eixa autonomia que volen evitar que tinguen a base de militarització de barris sencers i de gestionar mitjançant empreses privades tot allò que ja estaven fent les veïnes i voluntàries desplaçades d’arreu de l’estat desde el primer dia.
