Des del Casal Popular entenem l’urban sketching com una manera d’apropar-nos a Vila-real des d’una mirada lenta, crítica i afectiva. Dibuixar el poble no és només representar edificis o places, sinó observar com s’han construït els espais que habitem, quines històries acumulen i quina vida continuen sostenint hui. Aquest recorregut proposa una passejada col·lectiva per diferents punts del municipi, combinant patrimoni, memòria i vida quotidiana.
Info:
El Pou d’Amoròs està estretament vinculat a la figura de Vicente Amorós Ripollés, impulsor d’una infraestructura clau que va permetre portar aigua potable a Vila-real a finals del segle XIX. En un moment de creixement urbà i de greus problemes sanitaris, la construcció del pou va suposar una millora decisiva per a la salut pública i per a les condicions de vida de la població.
Més enllà del seu valor històric, és un exemple clar de com els serveis bàsics condicionen la vida quotidiana i el desenvolupament d’un poble.
Info:
El Madrigal, actualment conegut com a Estadi de la Ceràmica, és un dels espais més reconeixibles de Vila-real. La seua història va lligada a l’evolució del Villarreal CF, el que va començar com un estadi esportiu modest es convertía en un referent internacional.
L’estadi forma part de moments claus per a moltes generacions però també de l’evolució del futbol com a negoci, capaç de condicionar no sols l’aspecte d’una ciutat, sinò també la forma en que l’habitem.
Info:
Aquesta escultura homenatja les arrels agrícoles de Vila-real i la gent que va treballar la terra com a principal forma de vida durant segles. El camp va ser el motor econòmic i social del poble, i encara hui continua marcant el territori, no és el motor principal de l’economia vila-realenca.
El Llaurador simbolitza l’esforç, la constància i la relació directa amb la terra, valors que ara sonen tant llunyans per a moltes.
Info:
La plaça de José Soriano, més coneguda com el fumeral, ens mostra un testimoni directe del procés d’industrialització de Vila-real i del pas d’una economia majoritàriament agrícola cap a la indústria. Aquest canvi va transformar profundament el paisatge, l’organització del treball i la vida quotidiana del poble
Considerat un símbol protegit per la Llei de Patrimoni Cultural Valenciana, el fumeral és també memòria obrera i record d’unes formes de producció que han anat modificant-se al llarg del temps.
Info:
Aquest tramvia que, a finals del segle XIX i principis del XX, connectava diverses poblacions de la província de Castelló amb el port. Funcionava principalment amb vapor i era fonamental per al transport de persones, taronges i altres mercaderies.
És per això que va ser una peça clau, ja que va facilitar molt el comerç i la comunicació entre els pobles, en una època en què les carreteres eren escasses.
Durant dècades, La Panderola va formar part de la vida quotidiana dels veïns, fins que va deixar de funcionar a mitjan segle XX, amb l’arribada dels autobusos i els vehicles privats. Hui dia, és recordada la seua història gràcies a cançons com “Va un tren que vola”.
Info:
L’Església Arxiprestal és un dels edificis més emblemàtics de Vila-real. Construïda principalment entre els segles XVIII i XIX, ha sigut durant segles un centre de referència religiosa.
La seua arquitectura reflecteix les diferents etapes històriques del poble, ja que també va ser reconstruida després de ser destruida parcialment durant la Guerra Civil. Al llarg dels segles ha patit moltes reformes, per això combina elements gòtics, renaixentistes, barrocs i neoclàssics.
Info:
La Basílica de Sant Pasqual, dedicada al patró de Vila-real, és un dels espais amb més càrrega simbòlica del municipi.
El seu origen es remunta al segle XVI, quan es va fundar el convent franciscà. Però va ser gràcies a Sant Pasqual Bailón, que va viure, va morir i va ser enterrat en aquest lloc, que el conjunt va adquirir una gran fama. A partir d’aquell moment, es va convertir en un important centre de pelegrinatge, visitat per fidels de molts llocs.
Info:
Situat al costat de la plaça, reb homenatge a la família Polo. José Polo de Bernabé i Borràs va ser una figura clau en la història agrícola i econòmica de Vila-real i de la Plana Baixa al segle XIX. Va ser un dels primers a transformar les terres tradicionals d’oliveres, vinyes i garroferes en plantacions de cítrics, així com va impulsar les infraestructures necessàries per ampliar aquest mercat.
Junt al seu monument trobem altres elements molt característic del parc: Els bancs de ceràmica, el seu disseny s’inspira en els antics bancs de lectura urbana, especialment els que es van crear en ciutats com Barcelona. Això mostra que, en el seu moment, el parc va ser concebut com un lloc modern i innovador
Info:
La Plaça Bayarri és un espai que combina urbanisme, memòria i cultura. Aquesta plaça és coneguda sobretot pel bust de Francesc Tàrrega, obra de l’escultor vila‑realenc José Ortells
Al mateix temps, la plaça forma part d’un eix urbà on conviuen botigues modernes i elements tradicionals.
Prop d’aquesta podem trobar l’antic edifici del que seria el casino carlista, ara convertida en una tenda de roba. Tot i la reforma interna, es pot observar des de l’exterior com un editat patrimoni viu reaprofitat en la vida quotidiana moderna, el que mostra el pas del seu social a un espai comercial.
Info:
La plaça de la Vila, coneguda col·loquialment com els porxes era on antigament es reunien els jornalers per buscar faena al camp. Aquest costum està molt lligat al desenvolupament de l’agricultura, especialment al cultiu dels cítrics, que va marcar l’economia del poble durant dècades i va permetre el seu creixement.
Els porxes són una empremta visible del traçat medieval de Vila-real. Formaven part de la plaça porticada i protegien l’activitat comercial, facilitant les relacions socials i econòmiques.
Info:
La Plaça Major és el centre històric, institucional i social de Vila-real. Amb l’Ajuntament com a element central, ha sigut escenari de mercats, celebracions, actes públics, protestes i trobades populars al llarg dels segles.
Si continuem pel Carrer Major, sobretot des de l’Ajuntament de Vila-real fins a la zona d’Argent, podem trobar diverses façanes amb influències modernistes. Encara que no són tan espectaculars com les de Borriana, tenen un gran valor històric, perquè reflecteixen el moment en què Vila-real prosperava gràcies al comerç de la taronja i a l’expansió dels negocis locals.
Aquest recorregut no només proposa dibuixar els edificis i les places, sinó també entendre la ciutat des de diferents perspectives: històrica, cultural i social. Cada punt del recorregut —des del Pou d’Amorós fins al Carrer Major— ens mostra com Vila‑real ha evolucionat: com els serveis bàsics, el treball agrícola, la indústria, l’esport, la religió i la vida urbana han configurat els espais que habitem avui.
Els monuments, bancs de ceràmica, bustos, façanes i carrers porticats no són només elements visuals, sinó testimonis de les històries acumulades i de les persones que han construït i mantingut la vida del poble. Amb aquesta proposta volem fomentar una mirada lenta, crítica i afectiva, on dibuixar es converteix en una manera d’apropar-nos al passat i al present de Vila‑real, i compartir la ciutat amb els altres des d’una experiència participativa i creativa.
En definitiva, la nostra intenció és revelar la riquesa de la ciutat en tots els seus detalls, donar valor al patrimoni visible i invisible.
