Com cada any es celebra arreu del món la diada del 1r de maig, i amb ell un ritual no confessional com són les mobilitzacions i actes al seu voltant. Diem ritual no a mode d’infravalorar la potencialitat d’aquest dia, però si per a ser conscients del que realment implica eixir aquest dia als carrers, per no fer-ho de manera acrítica seguint una espècie de calendari d’advent dels moviments socials.
La història internacionalista del 1r de maig.
Aquest dia és commemora com a Chicago l’estat va condemnar a mort a 6 militants anarquistes com a represàlia per les mobilitzacions obreres que estaven donant en una de les capitals industrials dels Estats Units d’Amèrica. En aquell moment, la segona internacional, una organització internacional de partits socialistes d’arreu del món, gaudia de molta força i va ser capaç de treure a milions de treballadors arreu del mon al carrer en solidaritat amb el que es coneixen des d’aleshores com els Màrtirs de Chicago.
En açò en la ment i a més a més, en un moment on la solidaritat internacionalista ens crida més que mai amb la barbàrie sionista a Palestina que continua plenant de sang els carrers de Gaza i Cisjordània, és fa més present el caracter internacionalista del 1r de maig.
És per això que, recordant aquella mostra de solidaritat internacionalista, és amb l’actitud amb la que vam eixir als carrers de Castelló el passat 1r de maig, sabent que arreu del món hi han milions de camarades que ho estaven fent amb nosaltres.
Auge reaccionari i repressió.
Però aquest ritual que tantes vegades hem fet pels carrers de les nostres ciutats ahir es va vore violentament reprimit per les forces repressives com són la Policia Local de Castelló sota les ordres d’Ortolà de VOX i la Policía Nacional en mans de PSOE i Sumar. Amenaces, espentes, porres, confiscació de banderes i un desplegament autoritari sense precedents en una de les manifestacions més tranquiles i caracteritzada per una assistència de totes les edats i condicions que es va vore obligada a abandonar la manifestació per por a les constants càrregues policials.
L’essència del 1r de maig va molt més enllà. És el punt de trobada de totes les lluites de la classe obrera. Trobem des de sindicats menuts que fan front a lluites laborals concretes a través de les seues seccions sindicals, fins a col·lectius del moviment feminista, passant per una militància antifeixista que sempre hi és present als carrers i no pot faltar este dia.
Per aquest motiu, en aquest ritual particular, també és necessari denunciar als falsos profetes de la socialdemocracia que intenten copsar la nostra lluita per un grapat de vots o que directament envien a les forces policials a reprimir les nostres manifestacions.
Deixar en evidència al sindicalisme groc servil als interessos de la patronal que deixa a la seua pròpia militància venuda en els seus llocs de feina i que pareixen ser els bons de tota aquesta pel·lícula que els mitjans de comunicació ens intenten vendre. En definitiva, traure la careta al partit de la burgesia, s’amague baix la forma de partit polític, d’un sindicat o d’un col·lectiu.
I és que l’essència del 1r de maig no és una reivindicació concreta sinò el seu propi subjecte, la clase obrera en busca de la seua llibertat en tots els aspectes de la seua vida.
Ara bé, també som conscients que la lluita és dia a dia. Per tot això cal que des de cada poble, ens organitzem com a classe generant espais lliures de la institució i ideologia burgesa, confrontant cadascuna de les mentides que exposen als seus relats inventats, generant institucions pròpies capaces de revertir la situació de retrocés la quals ens trobem actualment la classe treballadora
Per els màrtirs de Chicago, per la lluita Palestina i per tants altres conflictes arreu del món que fiquen com a carn de canó a la classe treballadora és per qui eixim al carrer cada 1r de maig. Però també ho fem amb la idea de fer que aquella força i potencialitat que tenia la segona internacional en el seu moment torne a estar vigent a dia de hui. Cal enfortir els casals com a punta de llança d’aquesta organització obrera que necessitem i necessitarem en els temps foscos que s’apropen.
